Apunts xinés: diferència entre les revisions

De ViquiViti
Salta a navegacióSalta a la cerca
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
 
(Hi ha 11 revisions intermèdies que no es mostren del mateix usuari)
Línia 1: Línia 1:
Bon dia! <br>
Bon dia! <br>
Este és primer article complet que escriuré jo mateix a aquesta wiki! (^ヮ^)/ El motiu és per que esta tardor, la de 2025 estic anant a un curs de xinés online. Estava anotant tot el que aprenia en un full, però se'm va emplenar de informació i vaig pensar: "per què no ho passe a la meua wiki i de pas aprén a utilitzar-la?" D'esta manera mai perdré allò que he aprés, cosa que és més important sabent que es l'idioma del futur. <br>
Este és primer article complet que escriuré jo mateix a aquesta wiki! (^ヮ^)/ El motiu és per que esta tardor, la de 2025 estic anant a un curs de xinés online. Estava anotant tot el que aprenia en un full, però se'm va emplenar de informació i vaig pensar: "per què no ho passe a la meua wiki i de pas aprén a utilitzar-la?" D'esta manera mai perdré allò que he aprés, cosa que és més important sabent que es l'idioma del futur. <br>
==Alfabet pinyin==
==Alfabet pinyin i pronunciació==
El pinyin és una adaptació del xinés mandarí on s'utilitzen les lletres llatines (a,b,c...) per a representar les paraules xineses fonèticament. Com jo no he aprés els signes xinesos, este serà el que utilitzaré per ara.<br>
El pinyin és una adaptació del xinés mandarí on s'utilitzen les lletres llatines (a,b,c...) per a representar les paraules xineses fonèticament. Com jo no he aprés els signes xinesos, este serà el que utilitzaré per ara.<br>
===Tons de síl·labes===
Al xinés, cada síl·laba s'entona d'una manera diferent. Al pinyin, estos tons es marquen mitjançant l'ús d'accents gràfics damunt de la primera vocal d'esta sèrie: a,e,i,o,u,ü. Existixen 5 possibles tons:
*'''A''' (To zero) Relaxat, com dient "ja, ah"
*'''Ā''' (1er to) Alt i pla, com quan de xicotet deia "Treeeeeeen!"
*'''Á''' (2n to) Ascendent, com preguntant "Què?"
*'''Ǎ''' (3r to) Descendent i remuntant, com fent una xiulada estil "IuI"
*'''À''' (4t to) Descendent, com dient "bueno..."
Un accent mal posat pot ser la diferència entre escriure niǎo (ocells) i niào (pixar).
===Vocals===
===Vocals===
El pinyin compta amb 6 vocals; les cinc del castellà i la ü, encara que no es pronuncien igual.
El pinyin compta amb 6 vocals; les cinc del castellà i la ü, encara que no es pronuncien igual.
*A - Es pronuncia com en castellà [a]
*'''A''' - Com la A, normalment [a]
*E - Es pronuncia com la e oberta. [
*'''E''' - Amb el fonema schwa, [ə]
*'''I''' - Com la I, normalment [i]
*'''O''' - Com la O, normalment [o]
*'''U''' - Com la U, normalment [u]
*'''Ü''' - Amb al fonema [y], com dient "iu"
===Consonants===
*'''B''' - B
*'''P''' - P aspirada
*'''F''' - F
*'''D''' - D
*'''T''' - T aspirada
*'''M''' - M
*'''N''' - N
*'''L''' - L
*'''G''' - G
*'''K''' - K aspirada
*'''H''' - H aspirada
*'''Q''' - CH
*'''X''' - X de "Xilófono"
*'''Z''' - SS vibrant del valencià
*'''C''' - TS
*'''S''' - S
*'''ZH''' - LLCH
*'''CH''' - TSH
*'''SH''' - SH
==1ª Sessió - Els nombres==



{| class="wikitable center" style="text-align: left; width: 100%"
*'''0''' (zero) - Líng
|-
*'''1''' (u/un/una) - Yī
! Letra
*'''2''' (dos/dues) - Èr
! Comparación con el español
*'''3''' (tres) - Sān
! Aspiración
*'''4''' (quatre) - Sì
! Ejemplo
*'''5''' (cinc) - Wǔ
|-
*'''6''' (sis) - Lìu
! colspan="4" style="text-align: left" | <small>Consonantes oclusivas con contraste de aspiración</small>
*'''7''' (set) - Qī
|-
*'''8''' (huit) - Bā
| style="font-size:24px; text-align:center" |b
*'''9''' (nou) - Jiǔ
| rowspan="2" | Como el sonido de la P || <small>no aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-b-帮.wav|邦 bāng}}
*'''10''' (deu) - Shí
|-
*'''100''' (cent) - Bǎi
| style="font-size:24px; text-align:center" |p
*'''1000''' (mil) - Qiān
| <small>aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-p-滂.wav|旁 páng}}
*'''10000''' (deu mil) - Wàn
|-
Per a combinar els nombres podem fer-ho de dues maneres:<br>
| style="font-size:24px; text-align:center" |d
Si posem el nombre més gran abans, els sumarem (Shí Èr=10+2=12)<br>
| rowspan="2" | Como la T || <small>no aspirada</small>|| {{audio|Zh-dan4.ogg|蛋 dàn}}
En canvi, si posem primer el petit, els multiplicarem (Qī Bǎi=7x100=700)<br>
|-
'''Per exemple:'''<br>
| style="font-size:24px; text-align:center" |t
Liù Qiān Bǎi Wǔ Shí Sì=6*1000+100+5*10+4=6154<br>
| <small>aspirada</small>|| {{audio|Zh-tan4.ogg|炭 tàn}}

|-
===Vocabulari sense classificar===
| style="font-size:24px; text-align:center" |g
Kǎo - Cocer
| rowspan="2" | Como la K || <small>no aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese-g-干.wav|干 gān}}
Bi1ng - helado (congelado, muy frío)
|-
Xi1 - Occidente
| style="font-size:24px; text-align:center" |k
Jî - Cuánto
| <small>aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese-k-口-pronunciation.wav|口 kǒu}}
|-
! colspan="4" style="text-align: left" | <small>Consonantes africadas con contraste de aspiración</small>
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |z
| rowspan="2" | Como ts en tsunami || <small>no aspirada</small>|| {{audio|Zh-zao3.ogg|早 zǎo}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |c
| <small>aspirada</small>|| {{audio|Zh-cǎo.ogg|草 cǎo}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |zh
| rowspan="2" | Como una ch retrofleja o ч en ruso || <small>no aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese-zh-之.wav|之 zhī}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |ch
| <small>aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese-ch-吃-pronunciation.wav|吃 chī}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |j
| rowspan="2" | Como una "ch", con una pronunciación palatal suave || <small>no aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-j-叫.wav|叫 jiào}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |q
| <small>aspirada</small>|| {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-q-去.wav|去 qù}}
|-
! colspan="4" style="text-align: left" | <small>Otras consonantes sin contraste de aspiración</small>
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |s
| colspan=2 | Como la S || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-私.wav|私 sī}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |sh
| colspan=2 | Similar a la sh inglesa pero retrofleja, o como ш en ruso || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-矢.wav|矢 shǐ}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |x
| colspan=2 | Similar a la sh inglesa, pero con una pronunciación palatal suave || {{audio|Mandarin Chinese-x-晓.wav|小 xiǎo}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |r
| colspan=2 |En posición inicial de la sílaba, algunos hablantes pronuncian como [<nowiki/>[[Aproximante retrofleja|ɻ]]] (una aproximante retrofleja), y algunos otros como [<nowiki/>[[Fricativa retrofleja sonora|ʐ]]] (una fricativa retrofleja sonora, como una j francesa, catalana o portuguesa retrofleja, o ж en ruso). || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-日.wav|日 rì}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |m
| colspan=2 |Como la M || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-m-明.wav|明 míng}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |n
| colspan=2 |Como la N || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-n-泥.wav|泥 ní}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |f
| colspan=2 |Como la F || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-f-非.wav|非 fēi}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |l
| colspan=2 |Como la L || {{audio|Mandarin Chinese-l-来-pronunciation.wav|来 lái}}
|-
| style="font-size:24px; text-align:center" |h
| colspan=2 |Como la J del español || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-h-火.wav|火 huǒ}}
|}

Revisió de 20:00, 8 des 2025

Bon dia!
Este és primer article complet que escriuré jo mateix a aquesta wiki! (^ヮ^)/ El motiu és per que esta tardor, la de 2025 estic anant a un curs de xinés online. Estava anotant tot el que aprenia en un full, però se'm va emplenar de informació i vaig pensar: "per què no ho passe a la meua wiki i de pas aprén a utilitzar-la?" D'esta manera mai perdré allò que he aprés, cosa que és més important sabent que es l'idioma del futur.

Alfabet pinyin i pronunciació

El pinyin és una adaptació del xinés mandarí on s'utilitzen les lletres llatines (a,b,c...) per a representar les paraules xineses fonèticament. Com jo no he aprés els signes xinesos, este serà el que utilitzaré per ara.

Tons de síl·labes

Al xinés, cada síl·laba s'entona d'una manera diferent. Al pinyin, estos tons es marquen mitjançant l'ús d'accents gràfics damunt de la primera vocal d'esta sèrie: a,e,i,o,u,ü. Existixen 5 possibles tons:

  • A (To zero) Relaxat, com dient "ja, ah"
  • Ā (1er to) Alt i pla, com quan de xicotet deia "Treeeeeeen!"
  • Á (2n to) Ascendent, com preguntant "Què?"
  • Ǎ (3r to) Descendent i remuntant, com fent una xiulada estil "IuI"
  • À (4t to) Descendent, com dient "bueno..."

Un accent mal posat pot ser la diferència entre escriure niǎo (ocells) i niào (pixar).

Vocals

El pinyin compta amb 6 vocals; les cinc del castellà i la ü, encara que no es pronuncien igual.

  • A - Com la A, normalment [a]
  • E - Amb el fonema schwa, [ə]
  • I - Com la I, normalment [i]
  • O - Com la O, normalment [o]
  • U - Com la U, normalment [u]
  • Ü - Amb al fonema [y], com dient "iu"

Consonants

  • B - B
  • P - P aspirada
  • F - F
  • D - D
  • T - T aspirada
  • M - M
  • N - N
  • L - L
  • G - G
  • K - K aspirada
  • H - H aspirada
  • Q - CH
  • X - X de "Xilófono"
  • Z - SS vibrant del valencià
  • C - TS
  • S - S
  • ZH - LLCH
  • CH - TSH
  • SH - SH

1ª Sessió - Els nombres

  • 0 (zero) - Líng
  • 1 (u/un/una) - Yī
  • 2 (dos/dues) - Èr
  • 3 (tres) - Sān
  • 4 (quatre) - Sì
  • 5 (cinc) - Wǔ
  • 6 (sis) - Lìu
  • 7 (set) - Qī
  • 8 (huit) - Bā
  • 9 (nou) - Jiǔ
  • 10 (deu) - Shí
  • 100 (cent) - Bǎi
  • 1000 (mil) - Qiān
  • 10000 (deu mil) - Wàn

Per a combinar els nombres podem fer-ho de dues maneres:
Si posem el nombre més gran abans, els sumarem (Shí Èr=10+2=12)
En canvi, si posem primer el petit, els multiplicarem (Qī Bǎi=7x100=700)
Per exemple:
Liù Qiān Bǎi Wǔ Shí Sì=6*1000+100+5*10+4=6154

Vocabulari sense classificar

Kǎo - Cocer Bi1ng - helado (congelado, muy frío) Xi1 - Occidente Jî - Cuánto