Apunts xinés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió de 20:00, 8 des 2025

Bon dia!
Este és primer article complet que escriuré jo mateix a aquesta wiki! (^ヮ^)/ El motiu és per que esta tardor, la de 2025 estic anant a un curs de xinés online. Estava anotant tot el que aprenia en un full, però se'm va emplenar de informació i vaig pensar: "per què no ho passe a la meua wiki i de pas aprén a utilitzar-la?" D'esta manera mai perdré allò que he aprés, cosa que és més important sabent que es l'idioma del futur.

Alfabet pinyin i pronunciació

El pinyin és una adaptació del xinés mandarí on s'utilitzen les lletres llatines (a,b,c...) per a representar les paraules xineses fonèticament. Com jo no he aprés els signes xinesos, este serà el que utilitzaré per ara.

Tons de síl·labes

Al xinés, cada síl·laba s'entona d'una manera diferent. Al pinyin, estos tons es marquen mitjançant l'ús d'accents gràfics damunt de la primera vocal d'esta sèrie: a,e,i,o,u,ü. Existixen 5 possibles tons:

A (To zero) Relaxat, com dient "ja, ah"
Ā (1er to) Alt i pla, com quan de xicotet deia "Treeeeeeen!"
Á (2n to) Ascendent, com preguntant "Què?"
Ǎ (3r to) Descendent i remuntant, com fent una xiulada estil "IuI"
À (4t to) Descendent, com dient "bueno..."

Un accent mal posat pot ser la diferència entre escriure niǎo (ocells) i niào (pixar).

Vocals

El pinyin compta amb 6 vocals; les cinc del castellà i la ü, encara que no es pronuncien igual.

A - Com la A, normalment [a]
E - Amb el fonema schwa, [ə]
I - Com la I, normalment [i]
O - Com la O, normalment [o]
U - Com la U, normalment [u]
Ü - Amb al fonema [y], com dient "iu"

Consonants

B - B
P - P aspirada
F - F
D - D
T - T aspirada
M - M
N - N
L - L
G - G
K - K aspirada
H - H aspirada
Q - CH
X - X de "Xilófono"
Z - SS vibrant del valencià
C - TS
S - S
ZH - LLCH
CH - TSH
SH - SH

1ª Sessió - Els nombres

0 (zero) - Líng
1 (u/un/una) - Yī
2 (dos/dues) - Èr
3 (tres) - Sān
4 (quatre) - Sì
5 (cinc) - Wǔ
6 (sis) - Lìu
7 (set) - Qī
8 (huit) - Bā
9 (nou) - Jiǔ
10 (deu) - Shí
100 (cent) - Bǎi
1000 (mil) - Qiān
10000 (deu mil) - Wàn

Per a combinar els nombres podem fer-ho de dues maneres:
Si posem el nombre més gran abans, els sumarem (Shí Èr=10+2=12)
En canvi, si posem primer el petit, els multiplicarem (Qī Bǎi=7x100=700)
Per exemple:
Liù Qiān Bǎi Wǔ Shí Sì=6*1000+100+5*10+4=6154

Vocabulari sense classificar

Kǎo - Cocer Bi1ng - helado (congelado, muy frío) Xi1 - Occidente Jî - Cuánto

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 Bon dia! <br>
 Este és primer article complet que escriuré jo mateix a aquesta wiki! (^ヮ^)/ El motiu és per que esta tardor, la de 2025 estic anant a un curs de xinés online. Estava anotant tot el que aprenia en un full, però se'm va emplenar de informació i vaig pensar: "per què no ho passe a la meua wiki i de pas aprén a utilitzar-la?" D'esta manera mai perdré allò que he aprés, cosa que és més important sabent que es l'idioma del futur. <br>
-==Alfabet pinyin==
+==Alfabet pinyin i pronunciació==
 El pinyin és una adaptació del xinés mandarí on s'utilitzen les lletres llatines (a,b,c...) per a representar les paraules xineses fonèticament. Com jo no he aprés els signes xinesos, este serà el que utilitzaré per ara.<br>
+===Tons de síl·labes===
+Al xinés, cada síl·laba s'entona d'una manera diferent. Al pinyin, estos tons es marquen mitjançant l'ús d'accents gràfics damunt de la primera vocal d'esta sèrie: a,e,i,o,u,ü. Existixen 5 possibles tons:
+*'''A''' (To zero) Relaxat, com dient "ja, ah"
+*'''Ā''' (1er to) Alt i pla, com quan de xicotet deia "Treeeeeeen!"
+*'''Á''' (2n to) Ascendent, com preguntant "Què?"
+*'''Ǎ''' (3r to) Descendent i remuntant, com fent una xiulada estil "IuI"
+*'''À''' (4t to) Descendent, com dient "bueno..."
+Un accent mal posat pot ser la diferència entre escriure niǎo (ocells) i niào (pixar).
 ===Vocals===
 El pinyin compta amb 6 vocals; les cinc del castellà i la ü, encara que no es pronuncien igual.
-*A - Es pronuncia com en castellà [a]
+*'''A''' - Com la A, normalment [a]
-*E - Es pronuncia com la e oberta. [
+*'''E''' - Amb el fonema schwa, [ə]
+*'''I''' - Com la I, normalment [i]
-{| class="wikitable center" style="text-align: left; width: 100%"
+*'''O''' - Com la O, normalment  [o]
-|-
+*'''U''' - Com la U, normalment  [u]
-! Letra
+*'''Ü''' - Amb al fonema [y], com dient "iu"
-! Descripción
+===Consonants===
-! Ejemplos
+*'''B''' - B
-|-
+*'''P''' - P aspirada
-| style="font-size:24px; text-align:center" rowspan="3" |a
+*'''F''' - F
-| Como la A del español en la mayoría de los casos || {{audio|Zh-jiā.ogg|家  jiā}}
+*'''D''' - D
-|-
+*'''T''' - T aspirada
-| De forma abierta posterior [[Vocal abierta posterior no redondeada|[ɑ]]] cuando va antes de -ng o de -o (-ang, -ao, -iao, -iang) || {{audio|Zh-máng.ogg|忙 máng}}
+*'''M''' - M
-|-
+*'''N''' - N
-| {{leyenda|bisque|vertical=0}} De forma semiabierta anterior [[Vocal casi abierta anterior no redondeada|[æ]]] o [[Vocal semiabierta anterior no redondeada|[ɛ]]] después de i y antes de -n (-ian, -üan)  || {{audio|Zh-tián.ogg|甜 tián}}
+*'''L''' - L
-|-
+*'''G''' - G
-| style="font-size:24px; text-align:center" rowspan="3" |e
+*'''K''' - K aspirada
-| Como la E del español solo cuando va antes o después de i || {{audio|Zh-bié.ogg|别 bié}}
+*'''H''' - H aspirada
-|-
+*'''Q''' - CH
-| {{leyenda|plum|vertical=0}} De forma semicerrada posterior [[Vocal semicerrada posterior no redondeada|[ɤ]]] cuando va sola || {{audio|Zh-gé.ogg|格 gé}}
+*'''X''' - X de "Xilófono"
-|-
+*'''Z''' - SS vibrant del valencià
-| {{leyenda|pink|vertical=0}} De forma media central [[Vocal media central|[ə]]] antes de -n y -ng ||{{audio|Zh-lěng.ogg|冷 lěng}}
+*'''C''' - TS
-|-
+*'''S''' - S
-| style="font-size:24px; text-align:center" rowspan="2" |i
+*'''ZH''' - LLCH
-| Como la I del español en la mayoría de los casos || {{audio|Zh-nǐ.ogg|你 nǐ}}
+*'''CH''' - TSH
-|-
+*'''SH''' - SH
-| {{leyenda|lightsalmon|vertical=0}} Cambia a rima vacía, un sonido breve y fricativo [[Vocal cerrada central no redondeada|[ɨ]]], después de zh, ch, sh, z, c, s, r || {{audio|Mandarin Chinese pronunciation-z-子.wav|子 zi}}
+==1ª Sessió - Els nombres==
-|-
-| style="font-size:24px; text-align:center" rowspan="2" |o
-| Como la O del español en la mayoría de los casos || {{audio|Zh-wǒ.ogg|我 wǒ}}
+*'''0''' (zero) - Líng
-|-
+*'''1''' (u/un/una) - Yī
-| {{leyenda|wheat|vertical=0}} De forma más cerrada [[Vocal casi cerrada semiposterior redondeada|[ʊ]]] antes de -ng ||  {{audio|Zh-zhōng.ogg|中 zhōng}}
+*'''2''' (dos/dues) - Èr
-|-
+*'''3''' (tres) - Sān
-| style="font-size:24px; text-align:center" rowspan="2" |u
+*'''4''' (quatre) - Sì
-| Como la U del español en la mayoría de los casos || {{audio|Zh-mù.ogg|目 mù}}
+*'''5''' (cinc) - Wǔ
-|-
+*'''6''' (sis) - Lìu
-| {{leyenda|lightsalmon|vertical=0}} Cambia a ü después de j, q, x ||{{audio|Zh-qù.ogg|去 qù}}
+*'''7''' (set) - Qī
-|-
+*'''8''' (huit) - Bā
-| style="font-size:24px; text-align:center" |ü
+*'''9''' (nou)  - Jiǔ
-| Como Ü en alemán o U en francés [[Vocal cerrada anterior redondeada|[y]]] || {{audio|Zh-nǚ.ogg|女 nǚ}}
+*'''10''' (deu) - Shí
-|-
+*'''100''' (cent) - Bǎi
-! colspan="4" | <small>Omisión de vocales</small>
+*'''1000''' (mil) - Qiān
+*'''10000''' (deu mil) - Wàn
+Per a combinar els nombres podem fer-ho de dues maneres:<br>
+Si posem el nombre més gran abans, els sumarem (Shí Èr=10+2=12)<br>
+En canvi, si posem primer el petit, els multiplicarem (Qī Bǎi=7x100=700)<br>
+'''Per exemple:'''<br>
+Liù Qiān Bǎi Wǔ Shí Sì=6*1000+100+5*10+4=6154<br>
+===Vocabulari sense classificar===
+Kǎo - Cocer
+Bi1ng - helado (congelado, muy frío)
+Xi1 - Occidente
+Jî - Cuánto

Apunts xinés: diferència entre les revisions

Revisió de 20:00, 8 des 2025

Contingut

Alfabet pinyin i pronunciació

Tons de síl·labes

Vocals

Consonants

1ª Sessió - Els nombres

Vocabulari sense classificar

Menú de navegació

Accions de la pàgina

Accions de la pàgina

Eines de l'usuari

Navegació

Cerca

Eines