Apunts xinés

Bon dia!
Este és primer article complet que escriuré jo mateix a aquesta wiki! (^ヮ^)/ El motiu és per que esta tardor, la de 2025 estic anant a un curs de xinés online. Estava anotant tot el que aprenia en un full, però se'm va emplenar de informació i vaig pensar: "per què no ho passe a la meua wiki i de pas aprén a utilitzar-la?" D'esta manera mai perdré allò que he aprés, cosa que és més important sabent que es l'idioma del futur.

Alfabet pinyin i pronunciació

El pinyin és una adaptació del xinés mandarí on s'utilitzen les lletres llatines (a,b,c...) per a representar les paraules xineses fonèticament. Com jo no he aprés els signes xinesos, este serà el que utilitzaré per ara.

Tons de síl·labes

Al xinés, cada síl·laba s'entona d'una manera diferent. Al pinyin, estos tons es marquen mitjançant l'ús d'accents gràfics damunt de la primera vocal d'esta sèrie: a,e,i,o,u,ü. Existixen 5 possibles tons:

• A (To zero) Relaxat, com dient "ja, ah"
• Ā (1er to) Alt i pla, com quan de xicotet deia "Treeeeeeen!"
• Á (2n to) Ascendent, com preguntant "Què?"
• Ǎ (3r to) Descendent i remuntant, com fent una xiulada estil "IuI"
• À (4t to) Descendent, com dient "bueno..."

Un accent mal posat pot ser la diferència entre escriure niǎo (ocells) i niào (pixar).

Vocals

El pinyin compta amb 6 vocals; les cinc del castellà i la ü, encara que no es pronuncien igual.

• A - Com la A, normalment [a]
• E - Amb el fonema schwa, [ə]
• I - Com la I, normalment [i]
• O - Com la O, normalment [o]
• U - Com la U, normalment [u]
• Ü - Amb al fonema [y], com dient "iu"

Consonants

• B - B
• P - P aspirada
• F - F
• D - D
• T - T aspirada
• M - M
• N - N
• L - L
• G - G
• K - K aspirada
• H - H aspirada
• Q - CH
• X - X de "Xilófono"
• Z - SS vibrant del valencià
• C - TS
• S - S
• ZH - LLCH
• CH - TSH
• SH - SH

1ª Sessió - Els nombres

• 0 (zero) - Líng
• 1 (u/un/una) - Yī
• 2 (dos/dues) - Èr
• 3 (tres) - Sān
• 4 (quatre) - Sì
• 5 (cinc) - Wǔ
• 6 (sis) - Lìu
• 7 (set) - Qī
• 8 (huit) - Bā
• 9 (nou) - Jiǔ
• 10 (deu) - Shí
• 100 (cent) - Bǎi
• 1000 (mil) - Qiān
• 10000 (deu mil) - Wàn

Per a combinar els nombres podem fer-ho de dues maneres:
Si posem el nombre més gran abans, els sumarem (Shí Èr=10+2=12)
En canvi, si posem primer el petit, els multiplicarem (Qī Bǎi=7x100=700)
Per exemple:
Liù Qiān Bǎi Wǔ Shí Sì=6*1000+100+5*10+4=6154

7ª Sessió - Dates

Dates del mes

• Data - Rìqī
• Any - Nián
• Mes - Yuè
• Dia - Hào/Rì

Al igual que als altres sistemes de classificació, al xinés anem des d'el terme més general al més específic. L'ordre seria el següent:

NºAny + Nián --> NºMes + Yuè --> NºDia + Rì

Per exemple, avui 12/1/26 es diria:

Èr Líng Èr Lìu Nián Yī Yuè Shí Èr Hào

NOTA IMPORTANT: Els anys no es diuen com a nombre sencer. Es menciona cada xifra. En cop de "dos mil vint-i-sis" direm "dos zero dos sis"
Per a preguntar la data que és alguna cosa fem servir "jǐ yuè jǐ hào?". Per exemple:

• Nǐ de shēngrì jǐ yuè jǐ háo?, "Quina data és el teu aniversari?"
• Jintiān jǐ yuè jǐ hào?, "Quin dia és hui?"

Dates de la setmana

• SETMANA --> XINQUĪ QĪ
• Dilluns --> Xinquī yī
• Dimarts --> Xinquī èr
• Dimecres --> Xinquī sān
• Dijous --> Xinquī sì
• Divendres--> Xinquī wǔ
• Dissabte --> Xinquī lìu
• Diumenge --> Xinquī rì

Podem preguntar "Quin dia de la setmana és hui?" d'esta manera:
Jīntiān xingqī jǔ?

Vocabulari sense classificar

Kǎo - Cocer
Bi1ng - helado (congelado, muy frío)
Xi1 - Occidente
Jî - Cuánto